L’haver viscut traumes en la infància pareix predisposar a síntomes d’ansietat en l’edat adulta, també pot haver factors genètics i ambientals que contribueixen a la reactivitat ansiosa. Les manifestacions de l’ansietat són diverses i es manifesten de manera diferent segons la persona; les més freqüents són les rumiacions o obsessions de fets estresants. Estats d’alerta, alteracions del somni (despertars freqüents, malsons, son poc reparadora), síntomes físics (taquicàrdies, marejos, sensació d’ofegar-se o disnees…) manca de concentració, irritabilitat i atacs d’ira, tensió muscular (moltes vegades causant de contractures), inquietut i impaciència.
La intervenció psicoterapèutica anirà dirigida cap a l’autorregulació emocional, canviar les creences negatives sobre la capacitat d’afrontament, augmentar la confiança i tolerar l’exposició gradual al que es té temor a la vegada que s’activen els recursos personals.